15è CONGRÉS DE CDC - JULIOL DEL 2008: CDC Aposta per la independència:

diumenge 31 de gener de 2010

carretero, laporta, mas... CATALUNYA

Avui dia 31 de gener ens llevem amb la notícia de la crisi a la Junta de Reagrupament, l'entrevista a Laporta del diari AVUI i la proclamació d'Artur Mas com a candidat a la Generalitat per CDC.

Quina emoció de veure quanta gent vol la llibertat de Catalunya!

Quina tristor de veure que, tres cents anys després, encara no som capaços d'articular un front comú alliberador!

Una crida a tots: no defalliu, no abandoneu mai, mai no és tard. Sigueu humils, generosos. Penseu en la grandesa de la nació.

Una possibilitat més: Suma Independència, una crida a unir-se tots per la independència.

La història ens observa. Estiguem a l'alçada.

dimarts 12 de gener de 2010

L'INDEPENDENTISME NO TÉ FUTUR


Diu el diputat senyor Ridao que “L'independentisme tindrà diferents marques en el futur”. Només estaria d'acord amb aquesta frase si parlem d'un futur proper. I, en tot cas, crec que for a més encertat parlar de l'independentisme en termes de PRESENT!


L'independentisme no té futur. No n'ha de tenir, no aspira a estar a l'agenda política eternament. Aspira a assolir la independència i a desaparèixer del mapa polític, com més aviat millor.


L'independentisme és, doncs, present. L'independentisme té una cita a les eleccions d'aquest 2010.


I és tasca de tots els catalans, però molt especialment dels seus líders polítics i socials, de fer que aquestes eleccions que s'acosten permetin de dur al Parlament una majoria de diputats que hi proclamin la independència.


Llegiu-lo a El Punt

Llegiu-lo a l'AVUI (amb el títol tallat!)

dilluns 28 de desembre de 2009

Serem tan rucs de deixar que sigui una Innocentada?

El portal Crònica.cat del dia 28 de desembre publica la notícia que Joan Laporta encapçalarà la candidatura d'un nou partit (el Partit Liberal Català) a les eleccions del 2010.


Així mateix informa que en formaran part destacades personalitats com Alfons L.Tena, Enric Canela, Xavier Sala i Martin, etc.

Voleu saber la meva opinió? Ras i curt: la candidatura fa goig.

I us imagineu la pressió positiva que exerciria sobre els sectors més independentistes d'ERC i de CiU?

Jo, com a militant de CDC, demanaria que CDC hi donés suport a formar una coalició pre-electoral amb ells amb l'objectiu comú de proclamar la independència o bé amb el compromís post-electoral que els diputats respectius donarien suport a la proclamació un cop al Parlament.

I si la direcció actual no ho volgués fer? Doncs harien d'explicar perquè van en contra del poble, perquè van en contra de les resolucions congressuals de la pròpia CDC. I, mentre ho fan, jo li hauria de sonar suport, per coherència.

Seria una candidatura o coalició amb garantia d'èxit.

És, de fet, el que proposa el manifest Suma Independència. Amb tots els peròs que vulgueu, però en el fons es tracta d'això.

ELS PROTAGONISTES HAURIEN DE SENTIR-SE INTERPEL·LATS PER LA HISTÒRIA

ÉS A LES NOSTRES MANS!

Deixarem que sigui una innocentada més?

diumenge 13 de desembre de 2009

QUO VADIS, CONVERGÈNCIA?


Avui dia 13 de desembre del 2009, l'esperit d'Arenys de Munt iniciat amb la votació del passat 13 de setembre s'ha estés fins a 170 municipis del país.
Desenes de mitjans internacionals n'estan fent un seguiment de gran magnitud.
La resta de municipis catalans s'estan preparant per a fer Consultes sobre la Independència la propera primavera. Fins i tot el cap i casal, Barcelona, s'ha posat en marxa.

M'he cansat de repetir que CDC s'ha d'implicar més en el procés independentista i que ho ha de posar en el seu programa electoral. Que la independència ja és a la centralitat del debat polític a Catalunya.

La resposta fins ara? Doncs que plantejar la independència pot dividir el país, que tenim estudis sociològics que diuen que la majoria no la vol, que la independència... en poques paraules... ara no toca.

Això són de fet les opinions d'alguns dels dirigents de CDC, dels que parlen en nom de CDC.

Tanmateix, obliden o menystenen allò que també és opinió, doctrina i estratègia de CDC, obliden o menystenen les resolucions del darrer congrés de CDC de l'estiu del 2008. Obliden o menystenen, per exemple, acords com:

"- el catalanisme del segle XXI té tot el dret de considerar l'etapa autonòmica exhaurida
- cal que Catalunya i els partits catalanistes com Convergència s'autoimposin el deure de preguntar a la ciutadania sobre el futur polític del país. No formular aquesta pregunta no és renunciar a l'exercici d'un dret, sinó eludir el compliment d'un deure
- I volem llegar a l'esdevenidor una Catalunya lliure, justa i independent
- que Convergència esdevingui la casa gran i el motor per tal de consensuar un full de ruta que tingui com a meta datada l'exercici del dret a l'autodeterminació
- ELS DRETS NO ES DEMANEN, S'EXERCEIXEN"


Per tant, fent-me ressò dels acords congressuals, puc afirmar des de CDC que:

- dono ple suport a les Consultes sobre la Independència a tot Catalunya i en concret a la que es farà al meu municipi, a Barcelona

- dono per exhaurida l'etapa autonòmica. Ha estat útil durant un temps. Ara ja no ho és. Si el Tribunal Constitucional espanyol hi vol perdre el temps, que ho faci. El poble català no està pendent ja del que dirà aquell tribunal

- demano que CDC inclogui al programa electoral de les properes eleccions la proclamació de la independència al Parlament. Seguint els mandats congressuals i, més important encara, el clam del poble, és una obligació per a CDC de fer-ho. I és una obligació de tots els militants d'exigir-ho i de votar independència a les properes eleccions

Al meu entendre CDC ha errat l'estratègia en els darrers temps, ja que enlloc d'interpretar el sentiment del poble català:

- s'ha mantingut en la via estatutària sense pensar a anar més enllà
- no ha tingut una posició activa en les consultes sobre la independència (en paraules dels màxims líders: "no els promourem, ens hi afegirem i si van bé ja en parlarem")

I el resultat ha estat que el poble ha sobrepassat als seus, fins aleshores, líders polítics.

Toca, per tant, reconeixement de l'error, modèstia i la màxima generositat en favor de la causa comuna del poble. Toca afegir-se al poble.

CDC ha tingut un paper molt important en la defensa del país i en la seva reconstrucció i progrés. Probablement la seva feina ha ajudat a mantenir el poble prou despert per a permetre l'actual situació.

Demano, doncs, que CDC s'afegeixi amb generositat a la crida popular que està naixent i que aquesta crida, al màxim d'àmplia i unitària possible, tingui per objectiu i aconsegueixi dur al Parlament una majoria que proclami la independència.

dijous 3 de desembre de 2009

Independència SI


L'AVUI publica una enquesta encarregada per la UOC en que els partidaris de la independència guanyarien un hipotètic referèndum.


Fa pocs dies El País publicava una entrevista a l'Artur Mas on deia que CDC disposava d'estudis sociològics que demostraven que si es fes un referèndum sobre la independència guanyaria el no i per això no volia fer més passes endavant.

El dia 13 de desembre hi haurà una consulta sobre la independència a les de 150 municipis. I a l'abril-maig n'hi haurà una segona tongada.

I encara hi ha qui no admet que la independència és al centre del debat polític!?

Com a militant de CDC, i en virtut dels seus estatuts i ponències congressuals, demano que CDC inclogui al programa electoral la declaració de la independència com a objectiu per a la propera legislatura.

dimarts 1 de desembre de 2009

Consulta sobre la independència a Barcelona


Ves per on estic molt d'acord amb en Joan Ridao i té tot el meu suport en l'organització de la consulta.
Confio que els regidors de CDC li donaran suport, és clar.
I ara és el moment que les entitats barcelonines compromeses amb el país s'uneixin per poder realitzar la consulta.

Endavant Barcelona!!

dilluns 30 de novembre de 2009

Consultes sobre la independència

Aquest diumenge l'auditori del Fòrum era ple de catalans en favor de la celebració de les consultes sobre la independència del proper 13 de desembre.

Tot i que no hi he pogut anar, hi era en l'ànima. I l'ànima em diu que la bola de neu es comença a fer gran. Comencen a veure's les cares dels nous líders que, segur, tindran un paper rellevant en els propers anys.

Dels líders actuals, molts seran superats pel l'empenta del poble. D'altres potser sabran resituar-se. Tant de bo, perquè el capital acumulat amb l'experiència no es pot malgastar.

Són moments d'emoció i d'alegria. I, sobretot, de responsabilitat, valentia i exigència. No és fàcil, però el moment ho exigeix.

Catalans! Endavant amb les consultes! Endavant amb les candidatures independentistes a les eleccions del 2010!

PS Comentari de l'endemà: com a militant de CDC i en compliment amb els seus estatuts i resolucions congressuals crec que CDC ha de tenir una actitud més decidida i activa en favor de les consultes sobre la independència.

diumenge 8 de novembre de 2009

3r Congrés Catalanista - recta final

El passat dia 7 de novembre es van celebrar els tres Plenaris que quedaven:
- Política, al Palau Robert
- Societat i Valors, al Museu d'Història de Catalunya
- Economia i Innovació, al Col·legi d'Economistes de Catalunya,
que juntament amb el de Llengua i Cultura celebrat ja el 31 d'octubre al Museu d'Història de Catalunya tanquen el cicle de Plenaris i la recollida de conclusions de cada àmbit.

Podeu anar llegint els textos resum a la web del 3CC a mesura que s'hi anirant incloent.

El 3CC és a la recta final. El proper 23 de novembre hi haurà la Cloenda al Parlament. Allà s'hi lliuraran les conclusions de cada àmbit així com les conclusions globals i les demandes que efectuarà el 3CC al Parlament de Catalunya.

El cos doctrinal que representen les ponències i les conclusions del 3CC representaran una peça cabdal per als propers passos del full de ruta de Catalunya vers la seva propera independència.

Ara és tasca de tots nosaltres utilitzar aquest bagatge ideològic.

Catalunya es troba en una cruïlla històrica i il·lusionadora. Tenim totes les peces al tauler d'escacs i l'enunciat és clar: blanques juguen i guanyen! És l'hora de jugar i guanyar.

Vegeu aquí les fotos del Plenari de Política

dissabte 24 d’octubre de 2009

RENOVACIÓ POLÍTICA A CATALUNYA


Un cop més la classe política catalana ens mostra les seves limitacions i, malauradament, tot i reconeixent de vegades bones intencions, ens mostren que estem al final d'un cicle i que la renovació de tota la classe política és una necessitat vital per al país.



Després que el cas Millet esquitxés fundacions vinculades a partits polítics i que els nostres polítics encetessin una nova picabaralla amb creuament mutu d'acusacions de finançament irregular "els consellers Antoni Castells (Economia), Montserrat Tura (Justícia) i Joan Manuel Tresserras (Cultura) proposaran al govern de la Generalitat un conjunt de mesures per establir un control més gran sobre el destí de les subvencions que atorga i evitar casos com el de la Fundació Palau de la Música."


Senyors consellers: no volem "mesures per establir un control més gran". El que el poble demana és una nova llei de finançament dels partits.

Hi ha algun polític que tingui la dignitat i la valentia d'engegar aquesta llei?

Confiem que n'hi haurà!

Llegiu la notícia a El Punt