En el cas de Barcelona, i suposo que de molts altres llocs de Catalunya, cada cop és més difícil trobar espais de silenci.
I el més greu és que les autoritats són manifestament insensibles al problema i, a la pràctica, totalment incapaces de fer complir les pròpies ordenances contra el soroll.
És trist però és així. Què cal fer per superar aquesta dictadura de l'incivisme?
Vegeu carta publicada a l'AVUI, 1 de juliol del 2009 "Petards, soroll i civisme"

0 comentaris:
Publica un comentari